Ester Berenguer i Joan Baptista Beltran protagonitzen el retrobament de CalaCultura

Dissabte a les 18.00 h a la plaça Joan Miró, amb la presentació del llibre “La Capsa, Escrits de guerra d’una família republicana”, d’Ester Berenguer i diumenge, a les 12.00 h i a la sala d’actes de la Confraria de Pescadors, amb la xerrada “Viatge a l’infern nazi. Els deportats de l’Ametlla de Mar”, de Joan Baptista Beltran.

CalaCultura organitza, aquest cap de setmana, dues activitats que tenen a veure amb la recuperació de la memòria històrica. Per una banda, la presentació del llibre La Capsa d’Ester Berenguer i per l’altra, la xerrada de Joan Baptista Beltran sobre els deportats de l’Ametlla de Mar als camps d’extermini nazi.

Després que la pandèmia obligués a tallar de soca i arrel qualsevol activitat pública cultural al nostre país, i davant de l’aixecament d’algunes restriccions en les darreres setmanes, l’entitat CalaCultura de l’Ametlla de Mar ha organitzat dos actes per dissabte i diumenge, que a causa de la seva temàtica es complementen amb l’objectiu d’aportar als presents, una visió del passat.

Joan Callau, el coordinador de CalaCultura, considera que «aquests actes també són un homenatge a aquells que s’esforcen per salvar la memòria històrica».

Aquest dissabte, dia 22 de maig, a les 18.00 h a la plaça Joan Miró, tindrà lloc la presentació del llibre “La Capsa, Escrits de guerra d’una família republicana”, a càrrec de la seva autora, Ester Berenguer. L’autora a través de documents i correspondència, repassa la relació de dos soldats republicans amb la seva família durant la Guerra Civil.

I diumenge, 23 de maig, a les 12.00 h i a la sala d’actes de la Confraria de Pescadors, tindrà lloc la xerrada “Viatge a l’infern nazi. Els deportats de l’Ametlla de Mar”, a càrrec de l’estudiós, investigador i recuperador de la memòria històrica, Joan Baptista Beltran. Segons la relació elaborada pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, la Universitat Pompeu Fabra i l’entitat Amical Mauthausen, hi va haver 2.000 deportats catalans als camps d’extermini nazi, dels quals 202 eren ebrencs. Quatre d’ells eren caleros, dos van ser alliberats i dos van morir al camp de Gusen a Àustria, camp adjacent a Mauthausen.