L’augment de la mida de la malla és una de les mesures que genera més polèmica entre els pescadors d’arrossegament

El govern s’ha compromès a fer front a la despesa que implicarà el canvi de malles. No obstant, per als pescadors, no n’hi ha prou.

La majoria dels pescadors d’arrossegament de l’Ametlla de Mar van fer vaga el passat dijous 2 de gener sumant-se a les protestes generalitzades per les noves mesures del Pla de Pesca de la Comissió Europea aprovades al desembre. Una de les mesures més polèmiques és la mida de la malla.

La vaga de dijous passat es va fer a títol individual, ja que des de les confraries restaven a l’espera de la decisió conjunta de les federacions per secundar jornades de vagues. Per aquest motiu, les embarcacions caleres van decidir sortir a pescar divendres 3 de gener.

Els pescadors demanen mantenir les mateixes condicions de pesca que tenien, amb els mateixos mesos de parada biològica. A més, reclamen que el Ministeri concreti els dies que podran sortir a la mar. Dimarts les diferents federacions i organismes pesquers es van reunir amb la secretària general de Pesca, Isabel Artime per traslladar-li l’oposició rotunda a les mesures que Europa els imposa.

La trobada pretenia marcar una sèrie de propostes per minimitzar els danys al sector. El punt més polèmic es va generar amb la mida de les malles. Europa vol que els pescadors canviïn les que tenen actualment per altres de més selectives, de 45 i 50 mm. Així, segons la Comissió Europea, es respectaran més les espècies petites.

La mesura no agrada gens als pescadors, que asseguren que «amb aquestes malles deixarem perdre moltes espècies importants per a nosaltres, com poden ser els cefalòpodes, és a dir, pops i calamars, o la gamba blanca.

En aquest sentit, el govern s’ha compromès a fer front a la despesa que implicarà el canvi de malles. No obstant, per als pescadors, no n’hi ha prou.

Una altra proposta del sector és certificar les malles per al termini d’un any.

Cal recordar que el sector està ferit de mort després que la Comissió Europea els permeti pescar els mateixos dies que l’any passat –130 dies, o el que és el mateix, cinc mesos a l’any– a canvi d’aplicar mesures sostenibles. La de la malla n’és una, però n’hi ha d’altres, com ara les vedes biològiques que, en el cas de l’Ametlla de Mar, ja es fan.

Una altra de les preocupacions del sector són els treballadors, els mariners. El sector demana que la burocràcia perquè els empleats puguin cobrar l’atur i els ajuts sigui més àgil i menys feixuc. Si només poden treballar 130 dies l’any, qui els paga la resta? La part de les vedes les assumeix l’atur, mentre que la resta de dies aturats, els ajuts de les administracions. Per això el col·lectiu demana que es facilitin aquestes gestions.

Amb totes aquestes propostes, la secretària general de Pesca presentarà un esborrany de mesures que serà debatut internament entre el sector. D’aquí sortiran les propostes definitives.