Als 21 exemplars de tonyina roja capturats, se’ls van implantar marques electròniques pop up que mitjançant l’enviament de dades via satèl·lit, permetran als científics conèixer el comportament de la tonyina mediterrània.

Finalment, foren 21 les tonyines marcades aquest passat dissabte en el transcurs del Scientific Angler Tagging Tour que es va celebrar a l’Ametlla de Mar durant tota la setmana.

La climatologia va respectar la jornada i tant els pescadors recreatius com els científics d’IFREMER, van poder portar a terme l’objectiu d’aquestes jornades, la implantació de marques electròniques en tonyines adultes d’una mida entre 1,60 i 2,40 metres.

Als 21 exemplars de tonyina roja capturats, se’ls van implantar marques electròniques pop up que mitjançant l’enviament de dades via satèl·lit, permetran als científics conèixer el comportament de la tonyina mediterrània, amb informació sobre la temperatura, la pressió o la lluminositat de les aigües habitades.

Altres marques implantades hauran de ser recuperades un cop es desprenguin de la tonyina, permeten ampliar la quantitat i diversitat de dades sobre el comportament de la tonyina, tals com el seu recorregut com de fondària entre altres. Fede Valls és un dels organitzadors.

Les marques s’insereixen a l’espina que subjecta l’aleta dorsal de la tonyina, seguin estrictes protocols dirigits a la supervivència i bon tracte del peix, tant en la pesca, el marcatge com en la seva posada en llibertat. Aquesta és una tasca social anomenada ciència ciutadana que compta amb la implicació i consciència social d’un bon nombre de pescadors recreatius tant de Catalunya, com d’altres indrets com el País Basc, Illes Balears o Andalusia i d’institucions científiques com el French Institute for Ocean Science (IFREMER), segurament la més gran d’Europa. Tristan Rouyer és científic d’IFREMER.

La tonyina roja atlàntica està conformada per dos grups o estocs, un que habita durant tot l’any a l’atlàntic i que es reprodueix al Golf de Mèxic, i que mai entra al Mediterrani, i un segon estoc, que habita a l’atlàntic, però que es reprodueix al Mediterrani. Aquestes tonyines passen la seva joventut al Mediterrani fins que són sexualment adultes i es reprodueixen. És quan arriben a tenir al voltant de 160 cm, que surten a l’atlàntic a través de l’Estret de Gibraltar i tornen a entrar anualment al Mediterrani per reproduir-se.

En els darrers anys, s’ha detectat un subestoc que podria romandre tot l’any al Mediterrani, sense la necessitat de sortir a l’Atlàntic i aquest, és l’estoc que IFREMER està estudiant.